La conca
Me pare nu sècule, luntane,
quanne, li fèmmene,
che la conca mmane,
ièvene a pegghjà
l’acqua alla funtana,
adova, se ce facèva
fodda assà,
allucche e remure
nen mancavene ma’.
Pe li fèmmene zite
devèntave n’occasiona
pe vidé li nnammurate.
E, se dalli spasemante
ce sentèvene speiate,
cagnavène purtamènte
e cammenate.
Pure che la conca ncape,
sope lu fazzelètte abburretate,
menavene lu cule,
a nu quarte e l’aute.
Inte li case, ce vevèva tutte
che lu stèsse cuppine,
patre, figghje e tutta la famigghja.
Mo, quanne iaprime li rubbenètte,
l’acqua ce pare sampe vrètta,
e sanza capì se facime bbone
o facime male,
ci accattame l’acqua “menerale”.
Legenda:
conca: recipiente di rame battuto
ièvene: andavano
fodda: folla, calca
allucche: grida, urla
abburrutate: arrotolato
vève: bere
cuppine: mestolo, ramaiolo
vrètta: sporca
(Salvatore Viscio)
Da altre categorie

News
558 views
558 views

Sport
174 views
174 views
𝗕𝗜𝗖𝗜𝗡𝗖𝗜𝗧𝗧𝗔’ 𝗨𝗜𝗦𝗣 𝗙𝗔 𝗧𝗔𝗣𝗣𝗔 𝗔 𝗦𝗔𝗡 𝗚𝗜𝗢𝗩𝗔𝗡𝗡𝗜 𝗥𝗢𝗧𝗢𝗡𝗗𝗢: 𝗦𝗣𝗢𝗥𝗧, 𝗕𝗔𝗠𝗕𝗜𝗡𝗜 𝗘 𝗠𝗢𝗕𝗜𝗟𝗜𝗧𝗔’ 𝗦𝗢𝗦𝗧𝗘𝗡𝗜𝗕𝗜𝗟𝗘
redazione - 11 Giugno 2026
News
391 views
391 views
IL NOSTRO CONCITTADINO E CHITARRISTA LUIGI PAGLIARA ALLA SESTA PARTECIPAZIONE A “UNA VOCE PER PADRE PIO”
redazione - 11 Giugno 2026
Cultura e Spettacolo
164 views
164 views



